1.
suau
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bla, suau al tacte. fi(->). Tenia la pell fina. tenir bon tacte(una cosa) llis. Té un cutis llis. vellutat, suau al tacte, com el vellut. sedós(com la seda) setinat. No era molt bonica, però tenia una pell setinada i rutilant. mòrbid, d'una suavitat delicada. Tenia [...]
|
2.
sedós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Semblant a la seda. suau, fi. sedenc setinat Cp. vellutat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
suaument
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
suau. mansament. Les aigües corrien mansament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
assuaujar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Fer suau o més suau. assuavir amorosir. Aquesta crema amoroseix el cutis. També en sentit fig.: Amorosir la coïssor. ablanir moderar endolcir envellutar, amorosir al tacte, fer semblar de vellut. mol·lificar mitigaro lenificar(la coïssor, el dolor, etc.) temperar desencarcarar(un material [...]
|
5.
contacte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tocament toc carícia, contacte suau. atans, contacte per atansament. coincidència Cp. casament: punt de contacte. 2 relació, comunicació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
amorós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
intriga galant. 2 suau, tranquil. 3 Que sent amor. afectuós afeccionat a tendre. Un cor tendre. Una paraula tendra. Cp. sensible amant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
benigne
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bo bla bondadós afable paternal complaent magnànim mansuet exorable 2 (Parlant del clima, del temps, d'una malaltia) suau lleu(malaltia) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ventada. advecció(tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire(->), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolío ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
bla [o blan]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tou(->) esponjós fluix fofo flàccid fungós, bla com un bolet. estopós o estopenc, bla com l'estopa; que cedeix fàcilment a la pressió. blanenc, un xic bla. flonjo mòrbid, d'una blanor delicada i suau (es diu esp. de les carns d'una persona). moll. Es deixava formar com si fos cera [...]
|
10.
dolç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 melat emmelat encaramel·lato acaramel·lat mel·liflu, dolç en sentit fig. Una veu mel·líflua. dolçàs, d'una dolçor embafadora. dolcenc, que tira a dolç. esdolceït, d'una dolçor enfadeïda. nectari, dolç com el nèctar. melós, dolç esp. en sentit fig. untuós(fig.) 2 suau. 3 amorós [...]
|